EXTRET DE CGT Catalunya
Els sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els pròxims tres anys.
Una part del salari anirà lligada a la productivitat i els resultats empresarials.
Es potencien els pactes d’empresa i el despenjament de les condicions laborals fixades en els convenis.
S’incrementa la flexibilitat interna.
Setmanes després que hagués vençut el termini
donat pel president del Govern perquè patronal i sindicats
institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja
semblava que el consens era impossible, ha arribat el pacte. El tàndem
CCOO-UGT i la patronal van tancar aquest dimarts 24 de gener els detalls
d’un acord sobre salaris, flexibilitat interna i negociació col·lectiva
amb implicacions molt significatives sobre les relacions de treball,
sota la denominació de "II Acuerdo para el Empleo y la Negociación
Colectiva 2012, 2013 y 2014".
Un acord que implica de nou importants sacrificis per
als treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals,
que en cap moment han apostat per la mobilització i la lluita contra la
nova reforma laboral, defensen dient que evitarà la destrucció
d’ocupació i fomentarà la conservació dels llocs de treball. En realitat
aquesta signatura ratifica de nou la deriva d’aquest sindicalisme de
concertació, totalment incapaç de plantar cara als designis de la
patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders
econòmics i financers.
Una de les potes més significatives de l’acord és la
salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals
estan conformes a fomentar a partir d’ara que una part del sou sigui
variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats
empresarials. "Els convenis col·lectius haurien d’incloure components
addicionals d’actualització de salaris basades en l’evolució
d’indicadors econòmics associats a la marxa de l’empresa (beneficis,
vendes, productivitat…). De forma preferent, els increments derivats
d’aquests components s’integraran en la part variable del salari, que ha
d’adequar-se a la realitat sectorial i empresarial", resa el document.
Els representants dels treballadors haurien de disposar d’informació
transparent sobre l’empresa per a poder complir amb aquesta clàusula.
Moderació salarial
A més, la pauta salarial per als pròxims anys serà
d’extrema moderació. En 2012, els sous creixeran fins a un 0,5% i en
2013 fins a un 0,6%. En ambdós casos, s’inclou una clàusula
d’actualització salarial per a la qual es prendrà com referencia l’IPC
marcat pel Banc Central Europeu (que és sempre del 2%) o bé l’IPC
general espanyol (el que sigui més baix dels dos). Si, per exemple, es
pren com referencia el 2%, i l’IPC a final d’any supera aquesta xifra,
se sumarà als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta
quantitat es consolidarà o no en el sou en funció del que decideixin els
negociadors. El preu del petroli actuarà, a més, com un altre factor
corrector a l’hora de calcular la inflació per a evitar que tensions
externes influeixin en la formació dels sous. Per tant, com més gran
sigui la pujada del petroli, major serà la pèrdua de poder adquisitiu.
L’any 2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució
que hagi tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%,
l’augment salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix
entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB
arriba a o supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%. A més, i
per a estimular que empreses i sindicats apliquin ja fórmules de salari
variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien
d’augmentar més el sou dels seus treballadors que les que ja ho
contemplin.
A canvi, l’acord fa una crida que es reinverteixin els
beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les
empreses i arrelar l’ocupació i que es controlin els preus, especialment
els que més impacte tenen en les persones amb menys renda. "Totes les
rendes han de realitzar un esforç conjunt", diu el text, que subratlla
també la necessitat de "adequar" la retribució d’alts directius i
executius. Ja sabem que en realitat això acostuma a ser paper mullat,
els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupació, la
classe treballadora acaba contribuint econòmicament molt més que els
sectors més adinerats de la societat i les rendes altes sempre troben
fórmules per esquivar les seves obligacions.
Increment de la flexibilitat i més facilitats per a despenjar-se dels convenis
L’altra pota de l’acord, la flexibilitat laboral i els
canvis en la negociació col·lectiva, doten a empreses i treballadors de
nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball,
funcions i salaris i que sempre haurien de ser pactats. UGT, CCOO i CEOE
creuen que la flexibilitat interna és una "potent eina per a facilitar
l’adaptació competitiva de les empreses" i afavorir l’estabilitat i
qualitat de l’ocupació.
D’una banda, els convenis col·lectius podran facilitar
que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. L’empresari
podrà disposar d’una borsa de 40 hores setmanals a l’any que podrà
alterar sobre la distribució prevista en el calendari anual. D’altra
banda, es potencia la mobilitat interna en l’empresa, fins i tot la
mobilitat temporal per a realitzar funcions distintes a les del grup
professional al que es pertany en cas que existeixin raons econòmiques,
tècniques, organitzatives o de producció que ho justifiquin. En tots els
casos, l’empresari haurà d’avisar amb suficient antelació als
treballadors.
Si fins ara era possible que l’empresari i els sindicats
pactessin despenjar-se, és a dir, no aplicar la pujada salarial
contemplada en un conveni, ara també podrà fer-se amb altres condicions
laborals, com l’horari i la distribució de la jornada, el treball a
torns o el sistema de remuneració. Entre les causes per a fer-lo està la
disminució persistent del nivell d’ingressos o fins i tot que les
perspectives econòmiques de l’empresa poguessin veure’s danyades per
l’aplicació d’aquestes condicions.
A més, es fomenta la negociació de convenis d’empresa
perquè sigui en aquests en els quals es negociïn les condicions laborals
més significatives, encara que sense que decaiguin els convenis
sectorials i provincials, que s’encarregaran de descentralitzar la
negociació i de cobrir als treballadors sense conveni propi.
De moment, el govern del PP amb Mariano Rajoy al
capdavant, s’ha mostrat satisfet per l’acord, que va qualificar de
"excel·lent missatge". Ara caldrà veure si el govern del PP aprova per
la seva part noves mesures encara més regressives.
Nous motius doncs per a la mobilització. Cal seguir
construint processos de lluita entre el sindicalisme alternatiu i els
moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets
laborals. En aquest camí estarem la CGT.
Resum dels punts clau de la nova reforma laboral
- Moderació salarial
Sindicats i patronal han pactat una moderació extrema en
els sous que inclou la possible congelació ja que els salaris creixeran
segons una forqueta d’entre un 0% i un 0,5% aquest any i en 2013, fins a
un 0,6%. El 2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució que hagi
tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%, l’augment
salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix entre un 1% i
un 2%, els sous podran fer-ho fins a un 1%, i si el PIB arriba a o
supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%.
- Control de preus i beneficis
El text fa una crida a que els sectors de la distribució
i les administracions controlin els preus, especialment els dels
productes bàsics. També perquè els beneficis empresarials es
reinverteixin en el teixit productiu i es moderin els salaris dels alts
executius i directius.
- Flexibilitat interna negociada
Els convenis potenciaran la flexibilitat interna
negociada amb mesures com la distribució irregular de la jornada, la
mobilitat dintre de l’empresa o que una part del salari estigui lligada a
l’evolució de l’empresa. L’empresari disposarà també d’una borsa
d’hores anuals que podrà alterar segons la distribució prevista. Les
classificacions professionals haurien de centrar-se en grups
professionals i no en les anteriors categories professionals.
- Despenjament dels convenis
Els empresaris podran despenjar-se (és a dir, no
aplicar) diverses parts del conveni, no només la salarial, com fins a
ara, quan existeixin causes econòmiques. Sempre que hi hagi acord,
podran aplicar la clàusula de despenjament a la jornada o al treball per
torns.
- Potenciament dels convenis d’empresa
Els convenis sectorials potenciaran la negociació en les
empreses, perquè sigui aquí on es pactin condicions com la jornada
laboral o els salaris.