dimarts, 18 de febrer del 2014

Stop Pujades al Transport Públic

19F Doble acció No Paguem als barris 7:00-9:00h. i concentracions a les 19h. 

Ibarretxe i la franquesa de la burgesia perifèrica

“És evident que hi haurà molta oposició al procés sobiranista des del Paseo de la Castellana de Madrid, però l'oposició més perillosa, amb la que cal tenir més cura és amb l'oposició que hi haurà des del Passeig de Gràcia de Barcelona”

Juan José Ibarretxe, ex-lehendakari.

“La burgesia de la nació oprimida, que es veu assetjada per tot arreu, es posa, naturalment, en moviment. Apel·la a “els de a baix del seu país” i comença a clamar sobre la “pàtria”, fent passar la seva pròpia causa per la causa de tot el poble."

El Marxisme y la qüestió nacional, Stalin.

Tot revolucionari ha de fer la revolució


Extret de: Espai Alliberat

La crisi capitalista actual amb el seu desplaçament de milers de treballadors i treballadores cap a la més absoluta misèria, torna a situar en el centre del conscient col·lectiu la certesa que categories fictícies com “classe mitja” o la “lliure competència” son només mites per establir consensos de dominació i subalternitat. La gran veritat del capitalisme és la seva tendència sostinguda a desplaçar les classes socials en dos grans grups:explotats i explotadors, proletariat i burgesia.
 
Aquesta tendència social respon a una dinàmica intrínseca al capitalisme que sota un seguit de llibertats formals amaga l’esclavització de milions d’éssers humans en forma d’explotació assalariada per part d’un grapat de propietaris de terres, capital i mitjans de producció. Com deia Lenin referint-se a les genials descobertes de Marx en relació a les dinàmiques internes del capitalisme “Va mostrar [Marx] que tot el desenvolupament del capitalisme modern tendeix a desplaçar la petita producció per la gran i crea premisses que fan possible i indispensable l’organització socialista de la societat”(1). Així pels clàssics del marxisme només hi havia una sortida davant les contradiccions que imposa el capitalisme: trencar de manera revolucionària amb el model de producció i canvi que prima el benefici i l’acumulació de “coses mortes” per un sistema viu que posi en el centre el desenvolupament integral de les persones.
 
Per aconseguir aquesta objectiu emancipatori van proposar una formula que va esdevenir d’èxit tal i com va quedar demostrar en la primera Revolució Socialista de la història al 1917. Davant dels seus explotadors organitzats al voltant del manteniment dels seus privilegis, el proletariat només podia oposar-li una fèrria organització al voltant de les seves organitzacions de classe amb el Partit Polític de Nou tipus Leninista al capdavant. Aquesta eina de transformació tenia que ser l’impulsora de les capacitats revolucionàries del proletariat a través de les consignes i el destacament de revolucionaris professionals lligats a les grans masses a través de la seva militància i l’elaboració d’una estratègia de masses. Per a Lenin la tasca primordial d’aquest Partit d’avantguarda havia de ser lligar-se de manera estreta amb les és àmplies masses de treballadors i treballadores i per fer-ho tenia que saber arribar a connectar amb els interessos i aspiracions d’aquesta majoria social.
 
El Partit no podia posar-se ni per sobre ni tampoc per sota de les aspiracions i els interessos de la majoria explotada de la societat i havia de trencar amb qualsevol reformisme o promoure qualsevol falsa esperança en la capacitat de reforma de les institucions burgeses “…la veritable tasca d’un partit socialista revolucionari no consisteix en inventar plans de reorganització de la societat, ni en predicar als capitalistes i als seus acòlits que millorin la situació dels obrers, ni tampoc en ordir conjuracions, sinó en organitzar la lluita de classe del proletariat i dirigir aquesta lluita que te com a objectiu final la conquesta del poder polític pel proletariat i l’organització de la societat socialista.”(2)
 
Caure en l’electoralisme, promoure la farsa de les eleccions burgeses i fer passar com a lluita de classes la pura participació en qualsevol Parlament burges no és més que trair la principal de tot destacament comunista a saber: destacar per sobre de tot la lluita de classes com a lluita política per l’emancipació de la classe treballadora.
 
Així les aparents llibertats formals sota el capitalisme han de ser utilitzades per tal de crear espais de confluència i organització revolucionària dels treballadors i les treballadores. Per tal de denunciar el règim d’explotació capitalista a que es veuen sotmesos milions de persones en el nostres país i arreu del planeta. I en definitiva per tal d’anar guanyant a les masses per la causa del socialisme. La resta serveix només per tal de guardar al capital en el seu “flanc” esquerra, minar l’autonomia obrera i l’auto-organització dels treballadors i el que es pitjor postergar sine die la seva presa de consciència per a si en base a la seva majoria social.
….
1. Lenin. “Nuestro Programa”. OC. Tom 4. pp.194.
2.íbid.pp. 195.