19F Doble acció #StopPujadesTransport No Paguem als barris 7:00-9:00h. i concentracions a les 19h.
dimarts, 18 de febrer del 2014
Ibarretxe i la franquesa de la burgesia perifèrica
“És evident que hi haurà molta oposició al procés sobiranista des del
Paseo de la Castellana de Madrid, però l'oposició més perillosa, amb la
que cal tenir més cura és amb l'oposició que hi haurà des del Passeig de
Gràcia de Barcelona”
Juan José Ibarretxe, ex-lehendakari.
“La burgesia de la nació oprimida, que es veu assetjada per tot arreu,
es posa, naturalment, en moviment. Apel·la a “els de a baix del seu
país” i comença a clamar sobre la “pàtria”, fent passar la seva pròpia
causa per la causa de tot el poble."
El Marxisme y la qüestió nacional, Stalin.
Tot revolucionari ha de fer la revolució
Extret de: Espai Alliberat
La crisi capitalista actual amb el seu desplaçament de milers de
treballadors i treballadores cap a la més absoluta misèria, torna a
situar en el centre del conscient col·lectiu la certesa que categories
fictícies com “classe mitja” o la “lliure competència” son només mites
per establir consensos de dominació i subalternitat. La gran veritat del
capitalisme és la seva tendència sostinguda a desplaçar les classes
socials en dos grans grups:explotats i explotadors, proletariat i
burgesia.
Aquesta tendència social respon a una dinàmica intrínseca al capitalisme
que sota un seguit de llibertats formals amaga l’esclavització de
milions d’éssers humans en forma d’explotació assalariada per part d’un
grapat de propietaris de terres, capital i mitjans de producció. Com
deia Lenin referint-se a les genials descobertes de Marx en relació a
les dinàmiques internes del capitalisme “Va mostrar [Marx] que tot el
desenvolupament del capitalisme modern tendeix a desplaçar la petita
producció per la gran i crea premisses que fan possible i indispensable
l’organització socialista de la societat”(1). Així pels clàssics del
marxisme només hi havia una sortida davant les contradiccions que imposa
el capitalisme: trencar de manera revolucionària amb el model de
producció i canvi que prima el benefici i l’acumulació de “coses mortes”
per un sistema viu que posi en el centre el desenvolupament integral de
les persones.
Per aconseguir aquesta objectiu emancipatori van proposar una formula
que va esdevenir d’èxit tal i com va quedar demostrar en la primera
Revolució Socialista de la història al 1917. Davant dels seus
explotadors organitzats al voltant del manteniment dels seus privilegis,
el proletariat només podia oposar-li una fèrria organització al voltant
de les seves organitzacions de classe amb el Partit Polític de Nou
tipus Leninista al capdavant. Aquesta eina de transformació tenia que
ser l’impulsora de les capacitats revolucionàries del proletariat a
través de les consignes i el destacament de revolucionaris professionals
lligats a les grans masses a través de la seva militància i
l’elaboració d’una estratègia de masses. Per a Lenin la tasca primordial
d’aquest Partit d’avantguarda havia de ser lligar-se de manera estreta
amb les és àmplies masses de treballadors i treballadores i per fer-ho
tenia que saber arribar a connectar amb els interessos i aspiracions
d’aquesta majoria social.
El Partit no podia posar-se ni per sobre ni tampoc per sota de les
aspiracions i els interessos de la majoria explotada de la societat i
havia de trencar amb qualsevol reformisme o promoure qualsevol falsa
esperança en la capacitat de reforma de les institucions burgeses “…la
veritable tasca d’un partit socialista revolucionari no consisteix en
inventar plans de reorganització de la societat, ni en predicar als
capitalistes i als seus acòlits que millorin la situació dels obrers, ni
tampoc en ordir conjuracions, sinó en organitzar la lluita de classe
del proletariat i dirigir aquesta lluita que te com a objectiu final la
conquesta del poder polític pel proletariat i l’organització de la
societat socialista.”(2)
Caure en l’electoralisme, promoure la farsa de les eleccions burgeses i
fer passar com a lluita de classes la pura participació en qualsevol
Parlament burges no és més que trair la principal de tot destacament
comunista a saber: destacar per sobre de tot la lluita de classes com a
lluita política per l’emancipació de la classe treballadora.
Així les aparents llibertats formals sota el capitalisme han de ser
utilitzades per tal de crear espais de confluència i organització
revolucionària dels treballadors i les treballadores. Per tal de
denunciar el règim d’explotació capitalista a que es veuen sotmesos
milions de persones en el nostres país i arreu del planeta. I en
definitiva per tal d’anar guanyant a les masses per la causa del
socialisme. La resta serveix només per tal de guardar al capital en el
seu “flanc” esquerra, minar l’autonomia obrera i l’auto-organització
dels treballadors i el que es pitjor postergar sine die la seva presa de
consciència per a si en base a la seva majoria social.
….
1. Lenin. “Nuestro Programa”. OC. Tom 4. pp.194.
2.íbid.pp. 195.
….
1. Lenin. “Nuestro Programa”. OC. Tom 4. pp.194.
2.íbid.pp. 195.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)