dimarts, 30 de juliol del 2013

"Espanya no és una nació" Joan Comorera

Article aparegut el 15 de gener de 1952 a "Treball" (Òrgan  central del PSUC)

Espanya no és una nació 

Espanya és un Estat multinacional monopolitzat per un partit feixista que imposa un règim de colonització a les nacions febres. 

La “unidad nacional” dels anomenats Reis Catòlics és una llegenda.

 Es van casar dos reis feudals i no pas dos pobles. En aquells temps, els pobles eren ajuntats, separats, esquarterats, pel bon voler de casaments i testaments reials. Els senyors feudals ho eren tot, els pobles no eren res.

diumenge, 14 de juliol del 2013

Jaume Compte i el Partit Català Proletari

Jaume Compte, (el segon per l'esquerra)
Extret de marxists.org

Jaume Compte (Castelló d'Empúries, 1897 - Barcelona, 6.10.1934)

Polític. Des de ben jove, fou membre del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). El 1923 entrà a formar part de l'organització separatista Estat Català, alhora que participava com a activista a Bandera Negra. Dins de Bandera Negra comandà un dels escamots que provà de matar al rei espanyol Alfonso XIII al Garraf (maig de 1925). Detingut, fou condemnat a mort, sentència que fou commutada per la de cadena perpètua. La caiguda de Primo de Rivera possibilità la seva amnistia. Va oposar-se a la integració d'Estat Català dins del partit d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Quan Macià proclamà la República Catalana a Barcelona (14.4.1931), Compte dirigí un dels escamots que la protegien, però res va poder aturar que la jove República fos convertida pels republicans espanyols en una simple Generalitat provisional. Les renúncies de Macià a les reivindicacions nacionals i de classe, li van fer rebutjar l'oferiment de la Conselleria de Treball. Mesos més tard, aquest posicionament, li va fer deixar Estat Català, tot fundant Estat Català-Partit Proletari. Aquest petit partit fou la primera expressió orgànica a Catalunya del marxisme d'alliberament nacional, inspirat sobretot en el socialisme irlandès. Compte maldà per bastir un partit socialista unificat al Principat, i en no aconseguir-ho, refundà la seva organització en el Partit Català Proletari (PCP). Tingué un paper important en la formació d'una Aliança Obrera en connexió amb la punga que la Generalitat del Principat mantenia contra el govern espanyol de dretes. Aquest enfrontament esclatà el Sis d'Octubre de 1934, quan el president de la Generalitat Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Tot i que no era una proclamació d'independència, Compte i els seus li donaren suport, i es feren forts a la seu del CADCI, tot resistint a les forces espanyoles d'ordre. Compte va perdre la vida en aquella acció.

Lectura recomanada: Jaume Compte: d’Estat Català al Partit Català Proletari (Lluita-IPC, 114, desembre del 1984).